La sobreprotecció, el conte de la papallona i una família d'ànecs

No és el mateix protegir que sobreprotegir, i tampoc té el mateix impacte un cosa que l'altra. La protecció és una necessitat bàsica que tots tenim com a éssers vius. Instintivament, necessitem sentir-nos segurs i protegits per poder créixer i desenvolupar-nos (els éssers humans som els organismes que més allarguem el període de cura dels nostres fills per tal de garantir la seva supervivència).

Però més enllà d'aquest instint de protecció innat, es troba la sobreprotecció o la hiperprotecció, amb clars efectes negatius i limitants.

Fixa't en aquest petit conte:

"Una nena anava donant un passeig pel camp amb el seu avi quan de sobte va veure una petita papallona intentant sortir del seu ou penjant d'una fulla. La nena es va aturar i va observar durant una estona aquella fràgil papallona lluitant per sortir i, pensant que no tenia prou força per fer-ho sola, va anar corrent amb la intenció d'ajudar-la obrint amb les seves mans aquella presó que l'envoltava.

El seu avi, ferm però amb tendresa, la va aturar i li va dir: "Si ajudes a aquesta papallona a sortir de l'ou, li trauràs l'oportunitat de fer-se forta per ella mateixa i no podrà sobreviure en el futur. La teva intenció és bona, però la teva intervenció no. Si no deixes que aconsegueixi sortir per ella mateixa, la mataràs sense adonar-te'n."

Amb la millor de les intencions, molts pares i mares volen ajudar tot el possible als seus fills i filles, per a facilitar-los i proporcionar-los una vida plena, feliç i satisfactòria, sense saber que en realitat, els estan traient l'oportunitat d'aprendre les eines bàsiques per poder créixer amb maduresa i adquirir una autonomia saludable i necessària en el futur.

D'aquesta manera, molts valors i moltes habilitats cognitives i emocionals com la resolució de problemes, l'aprenentatge a través de l'assaig-error, l'autoestima, l'autoconfiança, la tolerància a la frustració, la responsabilitat, l'esforç o l'empatia, queden sense desenvolupar i deixen greus conseqüències en els nens i les nenes que es faran visibles especialment en l'adolescència i l'edat adulta, esdevenint persones amb:

• Inseguretat

• Ansietat

• Baixa autoestima

• Dependència emocional

• Desmotivació envers l'aprenentatge

• Baixa tolerància a la frustració, a la crítica i a la responsabilitat

• Dificultat per afrontar i resoldre els conflictes

• Incapacitat per prendre decisions

• Falta de consciència i de regulació emocionals

• Falta d'empatia i problemes en els vincles relacionals

• Insatisfacció vital

• Trastorns d'angoixa i depressió

Afortunadament, sempre estem a temps d'aprendre noves competències parentals i virar cap a un model de criança positiva que fomenti el desenvolupament de persones més autònomes, responsables, amoroses, creatives, pacífiques i compromeses amb la vida.

Aquí teniu un molt bon exemple ;-)

Una abraçada forta,

Raquel Gaudim

psicòloga COPC 14876

casaemocional@gmail.com