Com Podem Tenir Expectatives + Sostenibles

- "Mestre, m'agradaria molt més si la meva dona fos d'una altra manera!" - lamentà el deixeble.

I el Mestre li va contestar:

- Recordo que un dia, durant un viatge que vaig fer en vaixell, mentre contemplava una posta de sol en el mar, li vaig dir a una passatgera que es trobava al meu costat, recolçada a la barana: "No és preciós?” - “Sí", em va dir ella de mala gana. "Però, no creu vostè que estaria millor amb una mica més de rosa a l'esquerra?" Anthony de Mello

És indubtable que tenir expectatives i un cert nivell d'exigència sobre un@ mateix@, sobre els altres i sobre el món, és un motor eficaç cap a la millora, l'aprenentatge, el creixement i el desenvolupament de totes les nostres capacitats. Així que, enhorabona a totes les persones que som exigents i esperem el millor!

Però, ai.... què passa quan aquests expectatives són irreals, exagerades i insostenibles?

Doncs passa que vivim instal·lats en la insatisfacció i la frustració eternes, allunyats de la realitat, incapaços de valorar i gaudir de tot el que ens regala la vida.

A més del patiment propi que suposa una valoració negativa constant de la nostra realitat, està demostrat que aquelles persones que afronten els reptes amb una actitud passiva i pessimista, aconsegueixen els seus objectius amb més dificultat que les que ho fan des de l'optimisme i la confiança. Als anys 70, el psicòleg Robert Rosenthal i la directora d'escola Lenore Jacobson van estudiar com les expectatives dels propis docents afectaven els resultats dels seus alumnes. És l'anomenat efecte Pigmalió.

Així doncs, com podem tenir i mantenir les nostres expectatives i exigències dins d'uns límits sostenibles i saludables per a nosaltres mateix@s i pel nostre entorn?

• ACCEPTEM-HO: NO EXISTEIXEN LES PERSONES PERFECTES: si mirem amb detall tot el nostre voltant, descobrirem que la perfecció en realitat no existeix. Ni tan sols la natura és perfecte. Per tant, buscar la perfecció és buscar allò impossible i irreal. Enlloc de la perfecció, que és una idealització de la nostra ment, centrem-nos en buscar l'excel·lència, és a dir, la millor versió possible tenint en compte les circumstàncies reals

• PLANTEGEM-NOS REPTES MOTIVANTS, REALISTES I OBJECTIUS: cal que no ens posem el llistó ni massa alt ni massa baix. La clau és el punt mig: plantejar-nos metes que ens motivin, per tant, que suposin una certa dificultat, però no tanta com per desmoralitzar-nos ni tan poca com per avorrir-nos

• VALOREM HONESTAMENT TOTS ELS ASPECTES: mirem la realitat tal i com és, tenint en compte i valorant amb la mateixa rellevància els punts positius i els negatius, sense exagerar ni generalitzar les carències, els errors i els fracassos, i tenint en compte que aquests formen part del procés de millora i aprenentatge

• CUIDEM EL NOSTRE LLENGUATGE: no és el mateix dir-me "haig de" o "hauries de" que "voldria que" o "m'agradaria que". Així que tinguem cura de les paraules que utilitzem en la nostra comunicació, tant interna com externa

• ACTIVEM ELS NOSTRES MOTIVADORS INTERNS: Des d'un llenguatge amable i respectuós cap a nosaltres mateix@s i cap als demés, podem despertar la nostra automotivació, que és el motor que ens empeny a esforçar-nos per fer aquelles coses que ens importen de debó. Com diu el Dalia Lama "La veritable disciplina no s'imposa. Només pot venir del nostre propi interior"

• DONEM VALOR A LES FITES ACONSEGUIDES: si féssim un llistat de totes les coses que hem aconseguit a la vida (i les recordéssim totes) segurament necessitaríem molt de temps i de paper. Malauradament, no acostumem a tenir-les en compte, les passem per alt, les donem per fetes. És cert que hi ha coses que no ens han sortit bé i que no són com voldríem, però també és cert que hem aconseguit superar molts obstacles, i alguns de ben difícils. Donem-los el seu valor. Agraïm-nos i felicitem-nos per haver-ho aconseguit, i fem el mateix amb les altres persones que ens envolten!

Raquel Gutiérrez Noguera

psicòloga COPC 14876

casaemocional@gmail.com