Ítaca: una metàfora per a recórrer el camí de la vida

En un poema il·luminador i només aparentment senzill, el poeta grec Constantino Cavafis parla sobre la importància de gaudir el camí cap a la nostra pròpia Ítaca (qualsevol que aquesta sigui), perquè el viatge és molt més profund i enriquidor que l'arribada a la destinació final.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops, l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt,

si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Konstantino Kavafis, 1911

Tant de bo t'inspiri!

Raquel Gaudim

psicóloga COPC 14876

casaemocional@gmai.com